Cansat d'assistir amb falses expectatives a concerts de música improvisada, i decebre'm una vegada i una altra en comprovar com acaben desembocant sempre en els mateixos tòpics, he estat generant al meu cap, durant anys, imatges abstractes d'allò que m'agradaria escoltar, veure i viure, en un escenari. Per fi, aquesta intuïció s'ha materialitzat.
El títol -NAIXEMENT DELS RITUALS- evoca el del disc BIRTH OF THE COOL de Miles Davis, un àlbum seminal que, malgrat el seu inicial fracàs comercial, va calar progressivament en músics i oients, inspirant diverses generacions.
El subtítol -no more jazz- fa referència a una bona part del jazz actual, après en acadèmies i conservatoris per músics que fan molt bé "allò-que-s'ha-de-fer-fer", però que sonen pràcticament iguals els uns als altres. També és una sentència contra certs supòsits que pretenen imposar què és i què no és jazz.
MANIFEST
1 - El concert en directe sempre ha existit com a acte social, com a experiència lúdica i com a entreteniment. Més enllà d'això, està deixant de tenir sentit en si mateix. Els mitjans actuals permeten noves formes de consum, quan allò que hom busca no és estar en una festa o viure una experiència col·lectiva. Refinats melòmans es refugien als seus auditoris domèstics, alhora que molts artistes es converteixen en "creadors de contingut" enfocats a les xarxes.
Però hi ha un misteriós element (ni lúdic, ni ornamental, ni social) que de cap manera no es pot donar sense una presència real. És una cosa indescriptible que fins i tot grans produccions no tenen, moltes vegades, i podem gaudir-ne còmodament a través d'internet. Quan aquest element apareix, experimentem la certesa que ser allá físicament era necessari, absolutament inevitable.
NAIXEMENT DELS RITUALS és una producció intencionadament concebuda per a que això passi.
2 - Es diu que ja no hi pot haver comunicació veritable entre públic i artistes, perquè ja ningú sembla disposat a acollir res genuïnament nou actualment. Lamentablement, a més, els mateixos artistes, amb freqüència, tampoc no tenen gaire cosa a dir. Molta de la música actual, de tots els gèneres, sembla repetir-se. Els músics joves es formen en acadèmies i conservatoris, on segueixen currículums idèntics. Toquen molt bé, i sembla que ningú no espera res més que això: simplement tocar bé. Alguns músics presumeixen, fins i tot, de tocar "per a si mateixos", en una ostentació de pretesa honestedat i desinterès comercial, oblidant el sentit últim d'allò que fan.
No obstant això, avui dia sí que hi ha un públic entusiasta, àvid de veritables novetats en la música contemporània, més enllà de l'entreteniment. Escoltadors receptius que, decebuts una vegada i una altra davant de la pobresa de cada nova producció, recorrem a vells coneguts (que naturalment van envellint i morint) mentre esperem que nous creadors proporcionin alguna mostra d'això que anhelem rebre.
NAIXEMENT DELS RITUALS sorgeix des d'una veritable necessitat d'aportar, i ha estat construït com un vehicle a través del qual canalitzar aquesta necessitat.
3 - Programadors, agents i fins i tot managers diuen sovint que les programacions les dicta el públic. Al·ludeixen, per exemple, a actuacions fallides que havien estat programades segons els seus gustos i criteris, contraposant-les a actuacions que no eren del seu interès i, tanmateix, van ser rendibles.
Acceptar això suposa la desaparició d'aquests professionals, reconvertits de facto en simples gestors de tendències, perfectament substituïbles per intel·ligències artificials i algorismes. Denota una percepció miop, centrada en la immediatesa, que ignora el sentit de l'art. L'art ha apuntat sempre més enllà, empenyent l'ésser humà.
NAIXEMENT DELS RITUALS reivindica aquells actors "útils" que de veritat nodreixen la cadena de valor del negoci musical, apropant novetats rellevants al seu públic. És evident que tant les sales de concerts i els festivals, com els diferents intermediaris del sector, han d'apostar per allò que els és conegut, allò que saben que serà rendible i segur. Però mànagers, agències i programadors amb visió a mitjà i llarg termini no poden deixar d'invertir, a més, en l'única cosa que assegurarà el seu futur. L'única cosa que justifica i dóna sentit a la seva existència!
Aquesta és la meva aposta. El meu propòsit com a músic i com a oient.
RITUAL CONCERTS. ACTION REQUIRED.
Cada convocatòria congrega músics seleccionats que reben instruccions específiques. Toquem sobre partitures molt lleugeres, dissenyades per a facilitar el sorgiment de creacions sempre irrepetibles: obres que pertanyen a un únic espai, a un únic temps i només a aquells que ens acompanyeu. Requerim una presència activa del públic, convenientment preparat, disposat a acollir cada nova producció plenament.
Quan creem la situació apropiada, i tant músics com públic ens preparem en conseqüència, tenen lloc aquests fenòmens irrepetibles, generadors d'execucions carregades de significat.
Això és el que són els meus CONCERTS RITUALS.
La meva és una contribució en forma de proposta significativa en aquest context de buit contemporani, enmig de la confusió de molts artistes i audiències, immersos en una recerca desesperada d'idees fresques. Cada concert és una ESTRENA ABSOLUTA.
Una concepció oberta i integradora d'allò que jazz pot significar, més enllà de l'entreteniment, més enllà de l'espectacle, més enllà de l'exhibicionisme i sobretot més enllà del reciclatge superficial de peces de museu i models sobreexplotats que actualment es proposen com a innovacions.
